Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.


- 79 - a parelles les merles endolades et passaran a frec a frec de mans i veuràs com s'ajoquen refiades, la pota en l'aire, el cap esplomissat ben acotxat dessote de les ales. Veus aquesta ombra que envaeix el pla? Es d'aquella carena més llunyana; suara era una flama de ponent, ara és fina com l'ombra que en devalla, ara el capvespre l'ha cubert d'un vel de setí fi i de seda amoratada. No sents quina dolçor baixa del cel? Som ai tombar de l'hora més sagrada, s'atansa aquell instant de la tristor i de les cobejades enyorances. II Veus aquests cims i aquella llum enllà i els camps i aquella mar ara llunyana? Em veus a nií? Doncs jo soc ton germà en Catalunya nostra mare pàtria. I aquesta pàtria que ara veus tan gran, ai dolò! és una pàtria encara esclava. No veus aquell pagès darrera el bou? L'amor li té la taula ja parada, mes l'amor i la taula i ell i el bou tots són esclaus, ja ho foren els llurs pares. No sents sota el rafal del mas veí aquella mare jove com hi canta? Ella i el fill que bressa són esclaus. Escolta, si no, el cant. Quina tonada!