Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/97

— 93 —

«¡Primer seré del torrent quan baxi la torrentada!...
El cloquer s'es enfosquit y les esteles s'apaguen...
misteriós en la foscuria ressona'l toch de les ànimes...
¡Campaner!... tòca a mal temps, que ja brunzèix la borrasca,
¡campanes!... brànda a agonia que ja vé la torrentada!...
¡Bom!... ¡Bom!... ¡que ja vé la torrentada!...

¿Per què'l campaner no toca?... ¿Per què han callat les campanes?
Des dels gòtichs finestras veu passà'una visió estranya;
veu passar un cavaller... als braços porta una dama...
la dama es la seva filla... l'Infant el qui l'ha robada...
(quan ho sabrà'l Rey Felip, la testa li farà caure).
Del torrent en el llit d'or, ja hi jau una sombra blanca...
la clotxa de la Regina, sí que li ha portat desgracia!...
¡Bim!... ¡Bom!... ¡sí que li ha portat desgracia!...

Pels finestrals del cloquer, hi entra en revol de fantasmes;
la qu'es més negra de totes porta la vesta més llarga;
porta una dalla lluhenta: quan ens toqui'ns farà caure...
El campaner ja ha caygut. ¡La falç es ben esmolada!
Pels finestrals ennegrits ja han desfilat les fantasmes;
una tan sols n'hi ha restat... la de la vesta més llarga...
ella fa de campaner de l'iglesia de Valldaura,
ella fa de campaner fins que n'hi posin un altre.
¡Mare de Deu, ajudèunos!... ¡la Mort toca les campanes!
¡Bom! ¡Bom! ¡la Mort toca les campanes!
Les toca pel campaner de l'iglesia de Valldaura,
pel campaner i sa filla que ja no poden tocarles.
¡Bim! ¡Bom! ¡que ja may més podràn tocarles!...