La llàntia votiva
______
En l'iglesia rònega de Santa María
tan rònega y vella, que's desmaya en runes,
el flam d'una llàntia crema nit y dia,
com un ull que plori en les ombres brunes.
Y aquell ull tristíssim de vibrant parpella,
damunt del such auri qu'omplena la copa
sembla que sanch vessi... La llàntia es vermella
y en sanch torna l'oli qu'en el vas s'aglopa.
Y s'obre y s'acluca l'encesa pestanya,
y's barreja ab llàgrimes el such de l'oliva:
una dòna negra, cada nit, s'afanya
perquè parpellegi la llàntia més viva.
Cada nit, ab l'oli, la llàntia sedenta
un tresor de llàgrimes avara s'emporta;
cada nit, la dòna, flectada y gementa
en les lloses fredes, cau lassa, com morta.
Y la llàntia tèrbola, en l'iglesia obscura
fa ballar les ombres ab sa mueca rara;
fins fa que trimoli sa llum insegura
la Santa Madona, des del fons de l'ara.
