Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/153

—Pero, si ma mare no més vol que'n don un sou, ¿que hi puch fer jo?
—¿Que hi pots fer? No esser tan beneyt, diu es carnisser.
A la fi es carnisser pren es sou, y li dona una butza plena, com se suposa.
En Pere l'agafa, y la du á sa mare.
—¡Una butza! diu sa mare, com el veu. ¡Ah tros de banch! ¿Qu'es lo que dus?
—Carn sense ossos, diu ell. Ni cap que no'n té. Paupaula veureu.
——Sa mare, com prou va haver esqueynat, diu:
—No res, tu l'has duyta; tu l'haurás de fer neta. Vestén á mar á ferlahi.
En Pere se'n hi va. Arriba, y frega qui frega, però per defora no més.
Mentres tant, una barca saupá áncores, issá veles, y s'en anava ben atacada mar endins.
En Pere, cansat de fregar, se posa á cridar ab tota sa forsa.
—¡Mariners de la barca, tornau á terra! ¡Mariners de la barca, tornau á terra!
Tant va cridar, qu'es mariners, creentse qu'aquell homo tenía un denou, giran sa proa cap á terra. Quan foren á sa vorera, en Pere, mostrantlos sa butza, digué:
—¿Que es neta, vos pareix?
Los va caure tan tort aquesta sortida, qu'un parey saltan á terra, y li donaren una ablanida, que se pensavan haver fet llarch.
—Ydò ¿que havia de dir? demaná en Pere.
—Deu vos do bon vent, li contestaren.