Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/70

—Pero, ¿que dimoni heu fet? deyen es soldats.
—¿Qu'he fet? ¡L'he mort!
—Però ¿com ho heu fet?
—Ell m'ha envestit, y jo m'he posat á tirarli pedres, y n'hi he tirades fins qu'ha hagut axamplats es potons.
—¡El dimoni sou!
—Si voltros no'm conexeu. ¡Si jo som un homo que ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho!
Tayaren es set caps á n'es drach, los enfilaren á una corda, y en Tacó volgué presentarse carregat ab s'enfilay á n'el Rey; y s'hi presentá.
El Rey no s'en poría avenir. No s'en poría avenir ningú. Al punt la ciutat estigué alta, y tothom volia veure Don Martin, y no hi havia boca que no cridás ¡viva Don Martin!, y el passetjaren en triunfo per totes ses plases y carrers.
—¿Y vos sou qu'heu mort es drach? li deyen.
—¡Ydò, veyês qui será si no som jo! deya ell.
Y ¡si no'm conexeu! ¿Sabeu que sou voltros, tots plegats, per molt que vos arromangueu? ¡Quatre quigolles! ¡quatre paparrers! ¡quatre galines orbes! ¿Sabeu que'm parexeu? Formigues. Si vos posava ses mans demunt, no vos veurian pus. ¿Y que no m'heu mirat be? ¿Aquí hi ha pit qui no recula! ¡Si jo ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho! Y si no, ¡que'n vengan d'animalots ab banyotes á's mitx des front! ¡que'n vengan de drachs ab set caps, veam si á's temps de dir un pare nostro no serán tots benes!
Y la gent que com el sentían parlar tan granat, no hi posavan cap dupte de qu'era mes ca