Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/90

—Si que los he vists, y ben aviat que los s'en du sa corrent. Ja pots fer vía; però abans passem sa ma dins s'esquena, que no sé que hi tench.
Na Juanota la hi passá.
—¿Qu'has trobat? li demana sa jaya.
—Poys y xinxes.
—Ydò poys y xinxes tendrás.
Na Juanota, tota esmussa devant tals comandassions, segueix vora vora, riu avall.
Troba un'altre doneta veya, y li diu:
—Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que's riu m'ha presos?
—Sí que los he vists, y ben aviat que los s'en du sa corrent. Ja pots fer via; però abans passem samadins s'esquena, que no sé que hi tench.
Na Juanota la hi passa.
—¿Qu'has trobat? diu sa jaya.
—Poys y xinxes.
—Ydò poys y sinxes tendrás.
Tota esmussa devant tals comandassions, na Juanota segueix vora vora, riu avall.
Troba un'altra doneta veya, y li diu:
—Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que's riu m'ha presos?
—Sí que los he vists, y los he aplegats, per que no's fessen mal be.
—Vengaulos ydó, diu na Juanota.
—¡Vaja una manera de demanar ses coses que tens! diu sa veyeta. M'engana que no sias ben malambrosa. No tengas ansia que m'en es