Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



  Noms que's graven en l'argila
 fugen, aixís com aixís.
 Jo que'ls altres que'm quedaven
 vaig grabâ en soques de pi.

  El jorn que la destral cayga,
 també cauràn, a la fi.
 ¿Aónt aniria a escriure
 els noms dels sencers amichs?

  Veyent una roca viva,
 vaig esculpirlos allí.
 Més, acabada ma obra,
 després me'n vaig penedir.
 ¿Per què grabâls en la roca,
 si en mon cor ja'ls tinch escrits?