Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Mar endins 



  A dintre d'una barca m'abandono
 qu'avença mar endins lleugerament;
 del mar esvalotat, ni m'en adono,
 atret per la blavor del firmament.


  Mes el vent em governa: a la barqueta
 intranquila s'endú d'ací d'allà;
 en son dur costellam l'onada hi peta,
 o acostantshi manyaga, s'hi desfà.
 

  Y la barca rellisca adalerada,
 en mitj d'escuma blanca com la neu,
 ja s'abisma en el solch qu'obre l'onada,
 ja s'enfila lleugera demunt seu.


  Creix la maror. la barca se'm decanta
 quan m'estasia més el firmament.