Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 n'extreuen mel, com les abelles pròdigues,
 estols de verges.


  Màrtirs ardits us trauen les espines;
 jolius infants ignocentment us besen;
 ab plors us reguen viudes desolades,
 vells eremites.
 

  En vostres branques rossinyols hi canten
 himnes d'amor, qui eternament ressonen;
 sembla'l vestit de vostres gerdes fulles
 mantell de reyna.


  Els orfanets s'acullen a son ombra;
 els pecadors com a sagrat us guayten;
 dels corferits son herba remeyera,
 bàlsam de vida.
 

 Y'l món en pès, ab força sobrehumana,
 se sent atret per vostra gentilesa;
 com girassol, sumís a Vós s'inclina
 y aixi us aclama:


  Mística Rosa d'esquisida flayre
 que'ls cors embauma y'ls espays perfuma;