Aquesta pàgina ha estat validada.
n'extreuen mel, com les abelles pròdigues,
estols de verges.
Màrtirs ardits us trauen les espines;
jolius infants ignocentment us besen;
ab plors us reguen viudes desolades,
vells eremites.
En vostres branques rossinyols hi canten
himnes d'amor, qui eternament ressonen;
sembla'l vestit de vostres gerdes fulles
mantell de reyna.
Els orfanets s'acullen a son ombra;
els pecadors com a sagrat us guayten;
dels corferits son herba remeyera,
bàlsam de vida.
Y'l món en pès, ab força sobrehumana,
se sent atret per vostra gentilesa;
com girassol, sumís a Vós s'inclina
y aixi us aclama:
Mística Rosa d'esquisida flayre
que'ls cors embauma y'ls espays perfuma;
