Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 vida y dolçura y esperança nostra.
 Salve, Maria.
 


Endreça

 En lo pregon d'ubaga tenebrosa,
 só un rossinyol perdut en l'espessura;
 cada capvespre llenço'ls cants a l'ayre,
 ningú'ls ascolta.


 Ningú del món; que prou qu'a Vós arriben;
 humils com són, jo sé que no us desplauen;
 deume a fruir, en pack de mes cantúries
 vostres aromes.