D'això n resulta una situació anòmala, molt perjudicial pera l'avenç i cultura del país. Sens ensenya a llegir en castellà, i sols podem aprofitar-nos en part de la lectura, perquè en general no coneixem prou la llengua, i en cambi no podem llegir en l'unica que entenem bé, perquè no sens ensenya a llegir en català. Havent d'optar entre llegir bé lo que entenem imperfectament o llegir imperfectament lo que entenem bé, els resultats són sempre incomplerts pera l'individuu i fatals pera la generalitat del país.
Es ben sabut que la generalitat dels homes sols aprenen bé una llengua, que es la que senten desde que naixen i am la qual van donant forma a les seves idees a mida que s vau desenrotllant ses facultats intellectuals, i fins els més grans filolecs tenen una llengua com a propria i les demés com a extranyes. La llengua en que hem rebut les primeres impressions s'encarna de tal manera en nosaltres, que sempre més pensem en ella, i jamai arribem a oblidar-la, per mes que l'accidentació de la vida ns porti a no usar-la en molts anys. L'adquisició de la llengua propria s fa d'una manera lenta i pausada. En el breçol
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/11
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.