encara, n'adquirim les primeres paraules am les que expressem les idees més simples; l'anem complicant a la falda de la mare, a l'arribar a estudi la metodisem, i sols en l'ensenyança superior la deixem completada. Sols per aquests passos llarcs i pausats arribem a fer-nos amos de la llengua propria.
¿Què ha de succeir, doncs, als catalans, que a l'arribar a estudi hem d'oblidar la llengua del breçol i de la mare, i que al sortir d'estudi hem de tornar a la llengua de casa? Ha de succeir irremisiblement que no arribem a fer-nos llengua propria, perquè ni hem adquirit las idees en castellà, ni hem metodisat ni completat el català.
Vegi-s, doncs, si es trascendental la qüestió, que no intentem avui sinó deixar plantejada.
No tenint llengua propria, ens trobem en males condicions pera tota mena d'estudis, i les nostres facultats intel·lectuals arriben a ressentir-sen, i pera tenir llengua propria no hi ha més que dos camins: adoptar per complert la castellana, fent de manera que desde l breçol no n sentim d'altra, o conservar la catalana, introduint-la en les esco-
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
