Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cep i l'olivera i aont el sol escalfa, i al reparar que l poble parla allí encara ls restos d'una llengua sonora de gran passat poetic, van refer més o menys exactament aqueixa llengua, i en ella canten la naturalesa meridional que entreveuen. «El sol els fa cantar», com ells diuen, i canten com les cigales o com els aucells «que troben llur niu bell», com diu el lema que ha adoptat pera divisa el nostre felibre. Jamai han tingut cap aspiració a cambiar de posició. Per ells, lo mateix que pera l francès més francès del Nord, la França es la nació perfecta i París el cervell del món; per ells l'organisació francesa es l'organisació model i la llengua que a França se parla la reina de totes les llengües. La sort de pertànyer a una tal nació completa llur felicitat i augmenta llur natural alegria. El moviment felibrenc, doncs, té com condicions característiques l'alegria, la facilitat, la delicadesa, es a dir, les condicions que caracterisen al nostre poeta.
 Per això es que quan en Mistral, am to misteriós i am veu inflada, ens diu: «Ai, si m poguéssiu entendre! Ai, si m volguéssiu seguir!» no consegueix més que fer-nos