Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

somriure. Què es lo que hem d'entendre? Aon l'hem de seguir? Prou l'hem entès desde el primer dia! Prou l'hem anat seguint! I, aon ens ha portat? A proclamar aquest any, a la festa dels Felibres de Paris, que la conquesta de Provença per les armes del Nord no va ésser tal conquesta, sinó una unió espontània i lliure; a dir al davant de tot França que ls provençals son els més sotmesos de sos fills i que accepten amb entusiasme l lloc secundari que sels concedeix. I per això parlava am to misteriós i am veu inflada? No hi ha dubte que en Roumieux, cantant sempre i cantant-ho tot, inspirant-se en el sol, en les oliveres, en les costums, en les romeries, en les farandoles, en la tarasca, en les pegoulados i en tot lo que se li presenta a la vista; entusiasmant-se am París, quan va a París, i am Barcelona, Madrid, Gènova o Argelia, quan els seus negocis o aficions el porten a visitar-les; trobant sempre «el seu niu bell» i el seu Maset immillorable, es el genuí representant d'aquest moviment alegre i sense trascendencia que van començar fa alguns anys els felibres.
 No ns havem proposat escriure una bio-