Un i altre convenen en que l «refredament» existeix i tingué son origen en la constitució del Felibrige en 1876; però així com M. Savine sembla que n dóna una bona part de culpa al capoulié Mistral, «que hauria deixat cometre alguna etzegallada en l'organisació practica del Felibrige per excessiva complacencia als desitjós dels seus concellers i per massa confiança en la prudència i ciència d'altres»[1] M. Mariéton surt a la defensa del capoulié i tira tota la culpa sobre un fill de Catalunya que va anar a Provença, i sobre l caràcter català.
«Quan els felibres d'Avinyó —diu en l'esmentada causerie— hagueren convocat la reunió general que devia votar els Estatuts i nomenar el Consistori del Felibrige, va arribar de Catalunya l senyor Quintana (D. Albert), am plens poders pera representar al seu país. Va demanar-se-li que fes la llista dels majoraux catalans. En la llista que va presentar no hi figuraven ni en Rubió ni en Pelai Briz. Se va insistir molt pera fer inscriure aquests dos
- ↑ Prolec a la traducció de L'Atlantida, per M. Savine.
