L'Atlàntida

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




LA

ATLANTIDA

POEMA DE

MOSSEN JACINTO VERDAGUER

ab la traducció castellana

PER

MELCIOR DE PALAU





TERCERA EDICIÓ





BARCELONA

ESTAMPA DE FIDEL GIRÓ

mdccclxxxvi





Imprimatur

Joanes a Palau et Soler, Vic. Cap.





TAULA



INTRODUCCIO
Pág.
S'encontran en alta mar un bastiment de Gènova y altre de Venecia i s' escometen en batalla. Sobrevé gran temporal, y un llamp encen lo polvorí d' un d' ells que, esberlantse, arrocega també l' altre al abisme. Soldats y mariners se 'n van á fons; sols ab prou feynes se salva un jove genovés que, abraçat ab un troç de pal, pot pendre terra. Un savi anciá que, retirat del món, vivia vora la mar, surt á rebre al náufrech; lo guía á un rústich altar de la Verge y tot seguit á sa balma, feta de branques y roca, ahont lo retorna. Dies aprés, veyent al mariner capficat mirant aquelles aygues, li conta llur antiga historia per distráurel del passat naufragi.
22




CANT PRIMER
L' incendi dels Pirineus.—Exposició. Lo Teyde. Espanya naixent. La veu del abisme. Invocació al Deu de les venjances. Naix un gran foch entre Roses y Canigó, fent pastura de boscos y ramades. La maça de Roland. L' incendi abriga 'l Pirineu d'un cap al altre. Hèrcules s' hi acosta aprés de batre 'ls gegants de la Crau, y d' entre les flames trau á Pirene. Eixa diuli ser cap de brot de la niçaga de Túbal y reyna d' Espanya, tot just destronada per Gerió, qui per segarli mellor l' avantatge, veyentla fugir á la montanya, ha calat foch á ses boscuries. Pirene mor, y Alcides li alça un mausoleo de roques al extrem de la cordillera, allargantla fins á la mar. Regalims d' or y d' argent que dels ruhents cingles baixaren á les planes. Conflent y Portvendres. L' hèroe se 'n baixa cap á Montjuich, ahont s' embarca, prometent fundar una gran ciutat al abrich d' aquella serra.
40

Pág.




CANT SEGON
L'hort de les Hesperides.—Tarragona. Les boques del Ebro. Los Columbrets. Valencia y Montgó. La coltellada de Roland. Lo Muley-Hacen. Desembarca l' hèroe, y Gerió, per desfersen, li parla de la reyna Hespèris y del brot de taronger que cal presentarli qui la pretinga per esposa. Descripció de la Atlántida. L' hort de les taronges d' or. Hèrcules, matant lo drach que vetlla 'l taronger, n' abasta 'l cimeral. Les set germanes recordan plorant que, al morir Atlas, los doná, per signe de les derreríes de sa patria, la mort del drach. Recort de la anada triomfal dels Atlants á Orient. Llur desfeta. Mals auspicis d' elles.
72




CANT TERCER
Los Atlants.—S' aplegan dins lo temple de Neptú. Rahonament del primer cap-de-colla. Sos mals auguris. Demana, als qui arriban de llunyes terres, quines noves duhen al collotge. Un, que ve de les encontrades de Ponent, respon haverles mitj abrigades un braç de mar. Altre, tot just vingut d' envers Tule, ha tret un mal pronòstich de les aurores boreals. Entra de sopte un Titá que arriba pe'l camí de Mitj-dia, y, tremolós encara, conta haver escapat d' una espasa de foch que abrusá á sos companys. En això estant, senten mòure 'l temple en terratrèmol, ensemps que un llamp escapça la imatge triomfal de Neptú. Ouhen lo clamor de les Hespèrides, y, fent arma dels arbres y columnes del atri, escometen á Hèrcules. Gran combat.
96




CANT QUART
Gibraltar obert.—L' hèroe, empès per una força sobrehumana, gira espatlles á sos enemichs. Planta vora Gades lo brot de taronger. Se 'n puja á Calpe, montanya que, capçal de la Atlántida, lligava la Europa ab la Africa. Al obrirla á colps de clava, veu esser l' Exterminador qui mou son braç. L' Angel, irat, li fa veure 'l combat dels elements contra la gran víctima. Son crit de venjança. Dalt, al fons del cel, l' Altíssim condemna la Atlántida á ser esborrada del món, y á aqueix á ser trocejat en continents. Hèrcules entra, junt ab la mar, en la terra damnada.

Pág.
114




CANT QUINT
La catarata.—Invocació al Geni del estermini. Gemechs de la terra mitj negada. Saltant d' aygues que per 'l esboranch de Calpe s' hi abocan Regirament de les ones ab les despulles de la Atlántida. Hèrcules, maresmes y camps á través, cerca á Hespèris, ab un arbre encès per brandó. Ella 'l veu venir y pren comiat de ses filles.
131




CANT SISE
Hesperis.—Los Atlants se 'n pujan serra amunt á bastirhi un gran casal, que 'ls servesca de sopluig en lo nou diluvi. Hespèris ix al encontre del hèroe. Li conta sos amors y maridatge ab Atlas, ses penes, y 'l malastre de sa vida. Hèrcules la pren per esposa, y á través de les ones desfá 'l camí de Gades ab ella á coll. Defallida dona l' adeu als anyells y aucellades que foren ses delicies. Los Titans s' afanyan á muntar llur edifici. Quant lo tenen á punt de cloure, s' adonan de la fugida de llur mare ab lo grech, y ab los bocins de la obra ciclòpea que li rebaten, l' empaytan montanya avall. Ell fuig á grans gambades entremij de la pedregada y desfet de les aygues. Horribles visions d' Hespèris en la fosca. Lo llamp encen la gran ciutat dels Atlants, y ells, guiantse ab sa claror, tantost assoleixen á Hèrcules.
148

Pág.
CANT SETE
Chor d' illes gregues.—Episodi: l' Estret de Gibraltar s' aixampla y la mar Interior hi deixa escolar més depressa ses aygues, deixant veure noves illes y terres. Desvetllament de Grecia. Delos. Les Cíclades. Les Equínades. Sicilia. Lesbos. La vall de Tempe. Renaixença. Apoteosis d' Hèrcules.
182




CANT VUYTE
L'enfonzament.—L' ayguat domina les altures, y 's lligan per sempre les ones de la mar del Nort ab les del Mitjdia, les del Occident ab les del Mediterrá. Hèrcules s' acosta al mur de Gades. Se deixa pendre á Hespèris de ses espatlles per Gerió, qui fa estimbar per damunt seu una gran roca. Resurt aquell de l' aygua y mata al traydor. Naix l' arbre drago y plora sanch vora 'l sepulcre. Hespèris, desde un cap de penya, pren tristíssim comiat de la terra que se 'n entra, y cau en fantasiós desvari. Alcides, al posar los peus en lo promontori, mata al gegant Anteu; y, fent arma de son cadavre, empayta y fa perdre la mena de les Harpíes, Gorgones y Estinfálides.
212




CANT NOVE
La torre dels Titans.—Mitj batuts per la maror, los Atlants s' enfilan á una serra, no somoguda encara per les ones. Desesperant d' arribar á Gades, provan, per fugir del diluvi, d' escalar lo cel. Quant n' está á tres dits la torre, feta d' esculls y troços de montanya, se 'ls aterra, y ab horrible imprecació rebaten contra Deu los bocins del enderrocat edifici. L' Exterminador atía contra ells los elements, y ab sa tallanta espasa acaba d' obrir l' abisme del Atlántich en la terra. S' hi enfonzan los Titans, y de llur sepulcre brota 'l volcá de Tenerif. L' Angel enveyna son glavi de foch y remunta als núvols, despedintse dels altres continents fins al dia del Judici. Allá dalt, s' ou un cántich de gloria al Altíssim. L' Angel de la Atlántida, tornantsen al cel, dona al Angel d' Espanya, que 'n devalla, la corona de la que fou reyna dels mons. La veu del Teyde. Los terratrèmols de les illes atlántiques.
234

Pág.




CANT DESE
La nova hesperia.—Digressió: lo sabi religiós gira 'ls ulls á sa patria. Somni d' Hespèris. Coneix la branca de taronger plantada per Hèrcules. Anyora la terra enfonzada. L' hort de les taronges d' or renaix en Espanya. Les set Hespèrides convertides en estels. Lo cant del cisne. Hèsper. Los fills d' Hèrcules y d' Hespèris. La regina destronada. Galicia y la torre d' Hèrcules de la Corunya. Elcano. Lusitania. Sagunto. Balada de Mallorca. Fundació de Barcelona. La veu del Táber. Hispalis. Lo Deu desconegut y son temple en Gades. Hèrcules posa per fites á la terra les columnes del Non plus ultra.
260




CONCLUSIO
Colon.—A les paraules del solitari, sent lo genovès náixer un nou món en sa fantasía. Lo bon anciá li dona ales ab ses avinentes rahons. Oferiments de Colon á Gènova, Venecia y Portugal. Lo somni d' Isabel. De la válua de les joyes de la Reyna, ell ne compra naus. Lo vell, desde 'l promontori, lo veu volar á la més gran de les empreses, y s' extasía devant la esdevenidora grandesa de la patria.
290