Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/29

als seus representants el mateix bon afecte. Entre ells i nosaltres hi haurà sempre germanor i amistat, jamai confusió ni menys dependències.
Els que creguin que podem anar més enllà, no coneixen l'un renaixement ni l'altre, ni s'han fet càrrec de les tendències que manifesten. Els moviments que s desenrotllen a la banda d'ençà i a la d'enllà dels Pireneus podran semblar idèntics als que miren superficialment les coses; però, per poc que s profondisin, s'hi troben diferencies essencials. Els provençals són abans que tot francesos: nosaltres, abans que tot catalans. A la banda d'enllà dels Pireneus el renaixement té un objecte purament literari. Allí s fan poesies pel sol gust de fer-les, i en general els felibres canten com les cigales, «que l sol fa cantar». A la banda d'ençà l renaixement literari se proposa un objecte més trascendental, més o menys definit, més o menys vagorós, i d'aquí ve que mentres ells estan quasi sempre alegres i satisfets i se surten poc del gènere liric, nosaltres concedim gran importància a la part de la literatura que té trascendencia social, com el teatre, el perio-