Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'oc convencionalment en set dialectes, i donant-nos-en tres als que vivim a la banda d'ençà dels Pireneus, i quedant-se ells am quatre, van assegurar-se la majoria, perquè cada un dels set devia tenir igual representació en l'Academia del Felibrige. I encara van fer més. Prestant culte a no sabem quina mena de superstició cabalistica, tot havia de regir-se pel número set, i no van comptar en que tot això no podia tenir cap ressonància a Catalunya, per més que ls digué l senyor Quintana en nom propri i en el dels que li havien donat poder, que aquí ningú sab ni pot atinar qui eren.
 Però, per lo mateix que la pretensió d'organisar el Felibrige no va tenir cap ressonància a Catalunya, no va refredar ni influir en bé ni en mal en les relacions entre catalans i provençals. Els anomenats felibres, que no van donar importància a la cosa, van callar; els que ho van creure convenient, van presentar la renuncia; i el senyor Quintana va quedar més o menys desairat, però la seva influencia no va servir pera refredar a ningú, i els que prenem part activa en el renaixement català seguim professant al provençal i