L'imaginació, escalfada per l'entussiasme artístich, se representa aqueixos primitius temples ab reduhidas formas, recordant en llurs migrats ornaments, com fochs-follets una gran foguera, los detalls de l'arquitectura romana; infantívolment adornats ab mosaichs y pinturas de que encara al present se 'n troban preuhadas despullas en nacions en que l'art ha tingut més tranquila estada; y obrintse devall d'ells las catacumbas, primer alberch de nostra religió.[1]
Segles VI y VII.—Seguí Barcelona, sots lo domini de la monarquia goda que ’s feu cristiana ab Recared I (587-601), creixent en importancia. Ja en lo segle VI se celebraren en ella alguns concilis y en lo segle VII trobém la fundació per Sant Quirse, son bisbe, de l'iglesia de Santa Eulalia de Mérida, ahont abans, com hem indicat, hi havia un
temple á Venus.
Segle VIII.—Ve 'l segle VIII en que un succés trascendentalíssim ocasiona en la marxa de la civilisació en nostra pátria un dolordós retrocés,
- ↑ Al ferse, en 1723 primer y 1798 després, algunas obras en l'iglesia de Sant Just se trobaren restos de las catacumbas ab treballats de mosaich que s’extenian bon tros fora de l'actual edifici.
