que, seguint l'eterna lley dels contrasts, no deixa per aixó d’ influir mes tart d’ una manera capdalt en son progrés.
L’ invasió dels pobles árabes y berebers, que ja desde 'l temps dels romans venia anunciantse, se verifica en l'any 711, en lo qual tot l'imperi goth dona la batalla á las hosts invasoras, quedant retuda la Península á mercés d’ aquestas.
Quan dos anys després (713) los árabes arribaren a las portas de Barcelona, cap resistencia hi trobaren. Entraren en ella: y tot un segle (fins al 801) tenim de travessar d’ una volada pera poguer parlar de nostra Ciutat, ja que res se'n sap ni han quedat restos d’ aquesta llur primera estada. [1]
Segle IX.—Plena de claror surtí l'auba del segle IX, mes prest s’ apagá 'l sol darrera la nuvolada.
Ludovic lo Benigne, l'egregi fill del Emperayre, capdellant un exércit de franchs y de gent de la terra que en sos regnes havía anat á acullirse, veu obrirse davant seu la murada ciutat, després d'un formidable siti, y, entre 'ls cants dels sacerdots y las aclamacions del poble, entra lo dissapte 25 de Desembre de 801 en Barcelona. Seguit de
- ↑ Creu Bofarull (A) que 'ls banys árabes del carrer del mateix nom (avuy desapareguts) eran de la época dels comtes.
