la brillant host ab sos capitans Rostaing comte de Gerona, Guillém de Tolosa, Lope Sancho príncep dels vascons y altres, va á l'iglesia de Santa Creu á rendir gracias al Altíssim per tant senyalada victoria.
Franca ja nostra Ciutat, y al domini del gran imperi, vejé desseguida oberta la benfactora ma del meteix Príncep que l'havía deslliurada, erigint lo territori en comtat feudatari del qual ne fiu cap á Bera, qui l'havía acompanyat en la conquista.
Malhauradament desde aquesta época, y durant tota la primera meytat d’ aquest segle (IX), comensan una série d’ irrupcions dels árabes, que, com las onadas de la mar, se succeheixen sense treva, convertint tota la terra, y en especial á Barcelona, en un continuat camp de lluyta.
Ja es Abderraman ben Alhakem (812); ja son fill Abderraman (822); ja Muhamad Abu Abdalá (852) qu’ envian llurs taifas ó venen en persona, y 's fan altras tantas voltas amos de la Ciutat sembranthi la ruina, en especiel lo darrer que degollá á molts de sos habitants.
Per aixó malgrat l'importancia que li doná son primitiu restaurador Ludovic, enlayrantla fins á capital del Ducat de Septimania (817), las dissensions y bregas promogudas per Bera, Aizó y Guillem de Tolosa, partidari de Pepino rey d’ Aquitania contra Carlos lo Calvo, algunas de las quals manifestan l'esperit d'independencia de la terra, no permeteren que aquellas ventatjas proporcionessen
Pàgina:Barcelona. Ressenya histórica (1878).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat revisada.
