á la Marca los beneficis que una veritable pau podia haverli donat.
Més tart (864), tota la Septimania fou dividida en Marquesat de Gothia y Marca hispánica, essent Barcelona la capital d’aquesta.
Segle X.—En aquest segle encara que continuaren las cavalcadas agarenas, caiguent Barcelona duas voltas en 914 y 985 en que hi entra per pacte lo famós Al-Mansur qui la arbolá al abandonarla lo meteix any, se notá un progrés en sa marxa, influida principalment per algunas obras públicas.
En 914 se reedificá lo convent de Sant Pau, aterrat per l'invasió del any anterior, si bé que torná á sufrir igual sort en la d'Al-Mansur.
En 963 se sap l'existencia de l'iglesia de Sant Miquel damunt del antich edifici romá, y en 985 la de Sant Jaume.
En 945 lo bisbe Wilara consagrá lo monastir de Sant Pere de las Puellas ab assistencia de son fundador lo Comte Sunyer [1]. Cresqué tant en importancia aquest cenobi que formá prest una
- ↑ Encara que la tradició diu que aquest cenobi fou fundació de Ludovic, consta aquesta en la forma qu' hem indicat molt posterior á aquell.
Tal volta la fundació del Rey franch fou de la capella de Sant Sadurní próxima al monastir de las Puellas ó la d'una anterior á la fundació del Comte Sunyer.
