veritable granja en lo pla que s’ extenia al nort de Barcelona y que d'erm havia convertit en conreu. Més tart, se 'l voltá de murs pera prevenirlo de las irrupcions dels piratas de Moreria que assaltavan perfidiosament los llochs oberts y costaners. D' aqueix conjunt d'edificis se 'n digué la Forsa, y, essent lloch avinent pera la pastura del bestiar boví, se nomená també Bovería ó Boyería: d'aqui lo nom actual de Boria que porta un dels carrers de la Ciutat, fins ahont allavors comprenian los dominis del monastir.
També se sab en 878 l'existencia de la basílica de Santa María de las Arenas per lo fet capdalt en nostra historia religiosa d'haver trobat en ella lo bisbe Frodoyno lo cos de Santa Eulalia, que ab imponenta ceremonia fou posat a l'Iglesia de Santa Creu. Si la basílica de Santa María era la meteixa dels primers temps de l'era cristiana, segons hem citat abans, podém considerar sa bona construcció quan resistí lo pas de tantas centurias; mes si era de nova construcció, (com suposém) l'hem de considerar complerta en aquest segle X.
Finalment dintre del camp de l'obrería religiosa (ja que de la civil res consta d'aquells remots segles com no sia la noticia del palau del bisbe (926) y la del antich palau real, després Major que se suposa del temps dels goths) devém fer constar lo que sufrí especialment en la irrupció de 985 la catedral ó iglesia de Santa Creu qual existencia se troba en 599.
Pàgina:Barcelona. Ressenya histórica (1878).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat revisada.
