Vés al contingut

Pàgina:Barcelona. Ressenya histórica (1878).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Proximament á la fetxa de 987, lo comte Borrell I, descendent del Comte Wifred lo Pilós, se declará independent, quan lo cambi de dinastía dels Carlovingis en los Capets fou un motiu á propósit pera donar compliment á las ideas d'independencia que desde la reconquista s'havian aquí manifestat.



Segle XI.—Soberana la familia dels Comtes, comensá pera Catalunya l'época de veritable grandesa, que 's manifestá durant lo segle XI en que gobernaren Borrell III, Berenguer Ramon I, Ramon Berenguer lo Vell, los dos germans Ramon Berenguer y Berenguer Ramon, tancant lo segle Berenguer III lo gran, qu' alcansa fins al següent.
Tots aqueixos Princeps continuaren l'obra del deslliurament del territori, portant alguns d'ells com Ramon Berenguer III lo gran, sas armas fins á la vella Tarragona, á Valencia y á la gentil Mallorca.

A tals avensos militars acompanya un aconteixement important en l'orde civil. La publicació dels Usatjes de Barcelona en 1071, primer códich en l'etat mitjana dels paissos occidentals, vé á assegurar lo desenrotllament de totas las institucions de la nació d'una manera poderosa que no pot compendrers sinó considerant l'embull de las costums feudals.