Pàgina:Barcelonines (1907).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Hi ha un problema amb la revisió d'aquesta pàgina.


un carreró asquerós com el del darrera l Correu[1] ni l'arc de Trentaclaus[2].
 No s'esvaeix el plaer de la contemplació amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb llurs grans retols, llurs fanals illuminats, llurs aparadors, llurs cartells i llurs cues penjades fan meditar en els afanys del lloguer, la contribució, els aliments i el vestit; i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viuen de lo que guanyen treballant per força.
 El Passeig de Gracia ns ofereix a la vista l mig cercol de montanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot el seu ambit no s'hi veu ningú que sembli estar-hi per força, sinó, al contrari, per acte propri de voler, encaminat a proporcionar un goig.[3]

 Gent que van, gent que vénen, gent que van

  1. Carrer del Gínjol, aon donava l Correu quan estava instalat en una casa de la Plaça del Teatre (antic Pla de les Comedies).
  2. Carrer de l'Arc del Teatre.
  3. En la data en que va escriures aquest article, Gracia, tot i tenint la mateixa extensió d'ara, no era [il·legible], i les seves cases eren baixes [il·legible]Per la circumstancia de viure-hi [il·legible] de govern retirats i menes- [il·legible] (gent improductiva), en deient [il·legible] Barcelona - Notes de «L'Avenç».