un carreró asquerós com el del darrera l Correu[1] ni l'arc de Trentaclaus[2].
No s'esvaeix el plaer de la contemplació
amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb llurs grans retols, llurs fanals illuminats, llurs aparadors, llurs cartells i llurs cues penjades fan meditar en els afanys del lloguer, la contribució, els aliments i el vestit; i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viuen de lo que guanyen treballant per força.
El Passeig de Gracia ns ofereix a la vista l
mig cercol de montanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot el seu ambit no s'hi veu ningú que sembli estar-hi per força, sinó, al contrari, per acte propri de voler, encaminat a proporcionar un goig.[3]
Gent que van, gent que vénen, gent que van
- ↑ Carrer del Gínjol, aon donava l Correu quan estava instalat en una casa de la Plaça del Teatre (antic Pla de les Comedies).
- ↑ Carrer de l'Arc del Teatre.
- ↑ En la data en que va escriures aquest article, Gracia, tot i tenint la mateixa extensió d'ara, no era [il·legible], i les seves cases eren baixes [il·legible]Per la circumstancia de viure-hi [il·legible] de govern retirats i menes- [il·legible] (gent improductiva), en deient [il·legible] Barcelona - Notes de «L'Avenç».
