Vés al contingut

Pàgina:Barcelonines (1907).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

i vénen, ningú porta en son aspecte les senyals d'agitació forçosa que regna en la ciutat. El corredor va tant a poc a poc com l'hisendat; l'estudiant nos recorda dels llibres, el malalt se sent aliviat per l'aire sanitós i el panorama que l rodeja.
Que diguin lo que vulguin, no hi ha com el Passeig de Gracia!
A l'hivern se va a la tarda al Passeig de Gracia.
A l'istiu dematí i vespres va al Passeig de Gracia.
Pera anar als nombrosos poblets del voltant s'aprofita, sempre ques pot, la proporció de passar pel Passeig de Gracia.
A tot foraster se li pregunta: — Ja ha vist el Passeig de Gracia?

II


L'animació del Passeig de Gracia, a l'istiu, comença amb el dia.

Abans que ls omnibus[1] vagin i vinguin ja hi transiten gran nombre de jornalers, que

  1. Sortien de la Plaça del Teatre i paraven al començar el carrer Gran (Major).