amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si n porten) i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixen amb ells gent que vénen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomatecs, esberginies, ous i fruites.
Al sortir el sol varía, però no minva, el genre de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gracia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gracia. Són gent que tenen la familia a la vila, a Sant Gervasi. al Putxet i a Vallcarca[1]; que, havent-sen anal a fòra pera passar l'istiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir, i al cap de tres mesos han viatjat més que si haguessin anat i vingut d'America.
Aquest moviment dura fins a la força de la calor: aleshores baixa un poc, però no cessa, perquè són moltes les persones que per motius que deuen ser molt poderosos sen van amb el pic del sol a dinar a algun lloc on, pera arribar-hi, per força s'ha d'atravessar el Passeig de Gracia; de manera que tot se tornen omnibus, centrals, cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves ferms, que [il·legible]-dalt, sota la vela, aon se torren
- ↑ [il·legible] llocs d'estiueig dels menestrals de [il·legible]
