amb el pretext de que allí hi corre més l'aire.
Els diumenges es més animat el quadro.
Molt dematí acut un extraordinari nombre de persones als concerts den Clavé; altres van a pendre xacolata als demés jardins; altres, a fer algun xeflis en alguna font; perquè ja es sabut que certa gent, pera beure molt vi, necessiten estar ben aprop d'un doll d'aigua.
Hi ha families de menestrals que, guanyant pocs diners, no podent fruir de cap diversió, se resignen amb la seva sort si cada diumenge poden anar a pendre xacolata al Passeig de Gracia.
Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les tiranies.
¿Com no ha d'esser esclau un poble on la majoria s creu quasi feliç si ls diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
Ja n'hi poden fer a l'alçada d'un campanar, an aquesta majoria: mentres no li prohibeixin mastegar ciurons torrats en xicra o traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà:
— Ara es un gust: les coses sembla que van bé.
A les tardes dels dijous d'hivern, durant
