Pàgina:Barcelonines (1907).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Europa, diari democratic, que als quinze dies de publicar-se fou suprimit per R. O.
 Dintre l mateix any publicà l Diario Madrileño, que durà poc temps, entrant a formar part successivament de La Voz del Pueblo, El Taller, La Granja i El Observador publico.
 Va pendre part molt activa en la revolució de 1854, no acceptant cap dels carrecs que li oferien els seus amics i correligionaris.
 Al tornar a aparèixer La Europa va escriure-hi durant els pocs mesos que va tenir de vida.
 En 1855 publicà l periodic satiric El Tío Crispín, el qual primer i unic número fou denunciat, essent condemnat a dos anys de presó, desde la qual va escriure en La Democracia, La Voz del Pueblo i El Padre Cobos liberal.
 A finals de 1856, al sortir del Saladero, entrà de redactor a La Discusión, fent-se celebre per les seves croniques parlamentaries.
 En 1864, a conseqüència del cambi de proprietari i de les divisions del partit democratic, se separà de La Discusión i se n'entornà a Barcelona, bastant malmès de salut, i aquí s dedicà a treballs literaris i a refer-se.
 Durant tota aquella epoca havia colaborat també en el Museo Universal, La América i La Riqueza Española.
 En 1866 fou nomenat Secretari dels Jocs Florals.
 En 1867 va veure-s perseguit pel Comte de Cheste com a conspirador, havent de fugir una matinada pel terrat de casa seva.