Pàgina:Barcelonines (1907).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Després de la Revolució de Setembre va ser nomenat regidor de l'Ajuntament revolucionari, i més tard fou elegit diputat a Corts pel districte de Manresa.
 Va ser també redactor i després director del periodic satiric Gil Blas.
 De 1864 a 1866 fou redactor del periodic català Lo tros de paper, del qual hem extret els articles que formen el present volum.
 Són obres seves El ultimo enamorado, Los cachivaches de antaño, Los tiempos de Mari-Castaña, La espumadera de los siglos i El mundo riendo. També havia fet algunes traduccions del francès.
 Era orador de paraula facil i correcta, d'admirable claredat d'idees i de notable energia i causticitat en l'expressió.
 Morí a Madrid el 18 d'Abril de 1873, a l'edat de 43 anys, de tisis pulmonar, quan se disposava a pendre possessió del carrec d'embaixador d'Espanya a Suissa que li havia conferit el govern de la Republica.
 Es de doldre que no hagués escrit més en català, perquè fins ara cap escriptor en nostra llengua pot igualar-se an ell com a satiric.