Interior d' una vivienda molt pobreta. Apareixen Bonifasia, cusint al costat d' una miserable tauleta, y dos ó tres moñicòts per allí rodant, ú endormiscats als seus pèus. Sa mare, que deu ser ya pròu vella, pòt estar filant en un racó. Despues entra Batiste, mamat com un cuiro, y a son temps entra també Tomaseta y cuansevòl atra dòna del vehinat.
Bonifasia.
Entre penes y amargures
els dies pase y les nits,
apedasant els vestits
d' estes pòbres criatures.
Y mon marit.... ¡qué dolor!
á la llum d' atra llantèrna
pasa el temps en la tabèrna,
ó en atre puesto pichor. (Plòra.)
Si yo haguera pogut creure
en lo temps del meu festech,
que abants del primer balech
ya viuria com hui viu ...
Sòls, ñó mare, per no veure
à mos fills d' esja manera,
sincuanta vòltes m' haguera
tirat de cap dins del riu....(Acarisia als chics.)
Agüela.
Ya teu dia yo,
bé eu pòts recordar;
creurem no volgueres,
_-_5_cropped_(1).png)
_-_5_cropped_(2).png)
