Pàgina:Batiste Moscatell, ó, La mona de Pascua (1862).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
y ara eu veus ben clar.
Bonifasia.

Pero yo.... ¡pòbra de mí!
cuant aquell temps considere,
qu' el duya sempre darrere
com un manso borreguet....
Nunca pensarme poguí
que pronte atre temps vindria,
qu' en un racó em deixaria
mòrta de fam y de fret ...

Chiquet. ¡Mare.... yo tinc fam! (Ploricant.)
Agüela.

Calla, fill meu, calla....
mira el fus com balla....
No plòres.... ¡Chesus!...
¿Veus cóm balla el fus?

Chiquet. ¡Pos yo vullc sopar!...
Bonifasia.

Calla y no plòres, fill meu,
qu' encara les huit no son....
¡Quin treball es ¡valgam Deu!
el ser pòbre en este mon!...
Y es mes sensible el pesar,
si el qu' es veu en tals perills
está rodechat de fills
que no tenen que sopar....

Chiquet. ¡Un troset de pá!...

 (Bonifasia plora, abrasa al chic, s' achenolla y canta la siguient)

PREGARIA.

 Siñor, si la vòstra
clemènsia es tan gran,
feu qu' estos dos ànchels
no es muiguen de fam.
Oixcau la pregaria
d' esta pòbra mártir,
y les culpes d' ella
qu' els seus fills no paguen.
Fill meu, achenollat, (Fà achenollar à son fill.)
els ulls al sèl alsa,
y fes qu' éll s' apiade
de tú y ta chermana....