Pàgina:Biblioteca d'autors grecs i llatins (1910).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 23 —

     Hieró que porta el ceptre de justicia
demunt Sicilia, on tants remats pastoren;
y honrant la flor de les virtuts més altes
es honrat per la música
dels cants que li ressonen
entorn la taula amiga.
Doncs, ara, agafa tu la lira dòrica
si la embranzida del cavall Ferènic
mogué ton cor quan, vora de l'Alfeu
se llançà a corre y, d'esperons intacte,
donà a son mestre el guany de la victoria,

     al Rey de Siracusa,
a aquell que als corcers aima.
Brilla la gloria encar de la gran gesta
en la terra poblada pels intrèpids
fills de Pèlops el lidi, d'aquell Pèlops
que fou aimat del déu potent que abraça
tota la terra, desde ·l punt y hora
en que Cloto el salvà traient-lo ràpida
del lluent calderó, y li fou posada,
per tornar-lo complet, l'espatlla ebúrnea.
Molts fets hi ha que·ns admiren;
prò alguns no més són fábules
ab gran enginy urdides
més enllà de lo cert, ab que s'enganya,
per assombrâ-ls, als homes.

II


     Perquè la poesia té la gracia
de tornar dolces als mortals les coses,
honrant com a creible
lo que altrament no ·u fóra.
El temps després ja posa