Pàgina:Biblioteca d'autors grecs i llatins (1910).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 25 —
III


     Així viu una vida tant amarga.
Malhaurat! Eren tres, y ab ell són quatre
els que penen allí: perquè robava
als immortals el nèctar
y la dolça ambrosía
que·l feien immortal,
y volgué convidar-hi a uns y altres.
Qui pensi que pot fer-se alguna cosa
amagada dels déus, ai! com s'enganya!
Per xò fou rebutjat el seu fill Pèlops
d'en mitg dels immortals, que·l retornaren
a la sort dels humans de vida efímera.

     Més en la edat florida,
quan un lleu borrissol comença a creixer
al rostre del varó, ell meditava
d'obtenî a Hipodamia, sort gloriosa
oferta per son pare, el rei de Pisa,
al qui sabés guanyar-se-la. Doncs, Pèlops
va anar-sen a la vora
de la mar blanquinosa
en mitg la nit obscura,
y al déu cridà que duu el trident magnífic
y de terrible dring, y apareixent-se-li
allà al peu, li digué: —«Posseidó, escolta-m:
»per els dolços favors que més te plaguin
»de la Cípria, ·t demano que ·m preservis
»de la llança punxanta d'Enomaus,
»y en un carro lleuger porta-m a l'Élide
»y dóna-m la victoria; que ja tretze
»caigueren davant d'ell, y així retarda
»les noces de sa filla.