la anima que no considera en totes estes coses. E significança es de superbia voler hauer tot allo que es desijable. Peron millor virtut es e major: hauer pasciencia quant no pot hom hauer allo que desija: que no es lo be: ques segueix quant hom ha compliment del seu desig en possehir allo: que es amable. E si fos cosa certa que tots los homens: que son amassen y seruissen a deu / hauer fills seria bona cosa: y ala mia anima desijable. mas perque es dubte si serien obedients a deu. perço dubte yo tant en desijar fills.
Moltes altres bones rahons: e bells exemples dix Euast a Aloma per tal que la aconsolas: y que llanças la tristicia dela sua anima: e per la gran amor dels dos Aloma fon consolada en les paraules de Euast son marit: e dix ella estes paraules. Beneixch: e ador aquell sobiran senyor: qui en son poder ha: e te totes coses. Y beneyt sia aquell quim fa conexer ma viltat. Car yo no so digna de hauer tot lo que desig: ni los bens quem ha dats Deu nols hi tinch merescuts: nils hi se agrahir / segons que deuria. Debax de la voluntat deu esser lo meu desig: e voler. Ara conech quen conue tot lo temps de ma vida voler sols tot allo: que a deu sia plasent: y agradable. E per la gran culpa del meu foll desig la gran misericordia de deu vull tostemps amar: y en ella esperar.
Capitol IIII del naximent de Blanquerna. Y com fon ofert a deu per son pare en lo sant baptisme. Y del bon criament natural: y moral que li donaren Euast y Aloma sos pares: Y ensenyarli feren en virtuts y sciencies.
En caritat: passiencia: y en vmiltat estauen tots jorns Euast: y Aloma: y en los diumenges y grans festes Euast anaua als monestirs dels religiosos: e cantaua: e loaua ab ells al seu creador. Aço mateix feya Aloma en los monestirs de les dones de religio. E anauen perlos hospitals seruintlos malalts: y vesitauen los pobres vergonyants: als quals feyen secretament almoyna. Y los fadrinets chichs orfenets posauen a alguns officis: pertal que quant fossen grans per pobrea no fossen ocasionats a peccar.
Mentres que Euast y Aloma feyen aquests: e molts de altres bens deu qui es compliment de tots bens: y de gracia: recorda lo desig de Aloma: y la sua humilitat: y pasciencia: y donali vn bell fill: lo qual hague per nom Blan. Gran fon lo plaer: y lo goig: y alegria: que Euast y Aloma hagueren dela natiuitat de Blanquerna. E tantost de fet ana Euast ala sglesia per fer gracies a deu del fill: quels hauia donat: e pregua a deu que son fill Blanquerna fos son seruent tots los dies de sa vida. Aquell dia que Blanquerna naix que feu Euast gran almoyna als pobres de jesuchrist. E al huyten dia rebe Blanquerna babtisme: e hague padrins: y padrines quieren de sancta vida: per tal que per la lur sanctedat deu benificas en la sua gracia a Blanquerna. En aquell dia feu cantar Euast missa solenne a hun sant capella: lo qual dona lo sagrament del babtisme a Blanquerna. Perque tal sagrament no deu esser donat per ningun maluat pecador / indigne de dar lo dit sagrament: lo qual es principi: e carrera per hon hom va al perdurable repos.
Blanquerna hague dida sana en sa persona: per tal que de sana let fos criat. Car per mala llet son los infants malalts: y despoderats en sa persona: Y era la dida honesta: y de bona vida. Perque cosa es ques deu molt euitar en lo alletar dels infants si la dida es mal sana: y que estigua en peccat / o que haja en si mals vicis: y que sia de mala com-
