Mos companys serán |
Ab odi molt gran: |
Si es de tant desesperada condició una mala companyia, que com Vos mateix vos haveu dignat revelar, ó divino Esperit, en las santas escripturas, mes val habitar ab un lleó y ab un drach que ab una dona malvada; quanta no será la infelicitat dels condemnats havent de viurer per tota una eternitat entre mitg de tants y tants companys de perdició, que revestits de entranyas de tigre se tindrán un odi lo mes encarnissat y rabiós? Si una sola dona de mala condició afligeix de tal manera lo ánimo de son marit, y li llaga de tal modo lo cor, que, com assegurau Vos mateix, aquell que tè la desgracia de tenirla pot dir que tè un escurpí; quanta no será la rabiosa aflicció del pecador en aquells abismes de foch, acompanyat no de un, sino de mil y mil enemichs los mes cruels y desapiadats? ¡Ay Senyor! ¿y tindré jo la infelicitat de arribar á tanta desventura? Jo que cabalment so tant desitjós de que tothom me complaguia, y que en tot se fassa la mia voluntat? Ay Esperit divino! Temps ha que ja estaria acompanyat ab tant mala companyía, á no haverme donat una mirada de compassió, cridantme ab los tochs interiors de tantas inspiracions, sufrintme com á la forsa de la fanguera de la mia iniquitat. No permetau pues, ó, divino Esperit, se
