Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


malogre en mi lo fruit de la vostra divina gracia. Arrastreume á Vos ab las dolsas cadenas de vostre amor; y si mos pecats me fan indigne de exa gracia, penetrat ara del mes viu dolor vos demano perdó, ó Deu meu, de lo mes intim del meu cor; dientvos una y mil vegadas, que sols per ser Vos qui sou, Deu de infinita bondat, me pesa de haver pecat.

 Altres lamentos del Condemnat.

 Mos companys me aborrexen
Y èlls son per mi aborrits;
Tots élls me malehexen
Y èlls son per mi malehits;
Sens poderme apartar
D'estos companys inichs,
Aqui tinch de cremar
Entre cruels enemichs.
 En esta companyía
La compassió no hi es;
Puix un á altre se faría
Tot lo mal que pogués:
Aqui nos' troba amor,
No hi ha amich ni parent,
Sino rábia y furor
Y un odi permanent.
 May paran los gemechs,
Llantos, suspirs y plors,
Las blasfemias, renèchs,
Ays tristos, y clamors:
Sens ordre ni concert
No se aten lley ni rahó,
La cortesia s' pert,
Y tot es confusió.