Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



VEUS DEL CONDEMNAT.

 ¡Ay! si estich perdut
La culpa tinch jo;
Puix condemnat só
Per haver volgut;

¡O temps qu'he tingut!
¡O temps malgastat!
℟. ¡Ay que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ ALS SANTS ADVOCATS.

Sants gloriosos y protectors meus estimats N.N., jo se bè que vosaltres encara que libres y bèn segurs de no caurer jamay en las horrendas penas del infern, teniu un vivissim interes en que no arribe jamay á tanta desgracia ningú de aquells que se refugian baix la vostra protecció y amparo. Vos suplico pues per lo amor que teniu á mon Deu y Senyor, que redobleu las vostras súplicas per deslliurarme de tanta miseria. ¡Ay Patrons meus estimadissims! Sem' gela la sanch dintre de las venas ab la sola consideració de aquella rábia ab que se desesperarán per tota una eternitat los desventurats pecadors! A mes del foch devorador quels' encendrá mes que un ferro quant ix de la fornal; á mes de la companyía dels Dimonis verdugos tant cruels; á mes del cuch de conciencia quel's rosegará al cor, seran atormentats ab aquella tristesa de mort; ab aquella rabia que despedassará las suas animas, al mirarse perduts sens remey, y per un no res; com y tambè veurer que han perdut pera sempre aquella felicitat de que gosan los justos en lo Cel: y que ells podian tambè haver lográt facilment: aumentantse la sua rabia, y desesperació vehent que los justos, que estan gosánt de las delicias del Cel se complauhen en la gloria que