Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tant insoportable seria per mi lo estar per sempre apartat de Deu, que es la gloria dels benaventurats, y de Vos que umpliu de alegria á tots los cels; y tenir per enemichs, y tenirlos per tota una eternitat, á tot un Deu omnipotent, y á Vos que podeu per gracia lo que èll pot per naturalesa? O castich cruel, ó martiri insufrible! Alcanseume, ó divina Mare, la gracia de ser castigat ara en aquest mon, mentres no hi sia despres per tota la eternitat. Esta gracia vos demano per aquella ternura que esperimentá lo vostre cor, quant vos saludá la primera vegada vostre divino Fill ab lo tierno y dulcissim nom de Mare, com y tambè un vivissim dolor de totas las mias culpas y pecats; á fi de que aborrintlos ara ab tot lo meu cor, y dient quem' pesa del intim de la mia anima de haverlos comés, conseguesca la remissió plena de tots èlls, que es prenda segura de la gloria, ahont tinga la ditxa de cantar per tota una eternitat en companyía vostra las misericordias del Senyor. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 ¡O mort! mort desitjable
Vina acabar ab mi...
Decret irrevocable
Es lo penar sens fi:
Horrorisa pensarhi
Ab est foch del infern;
¡Qu' ha de ser estarhi,
Cremant ab foch etern!
 Gran torment experimento
Ab foch de esta caverna;