Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



VEUS DEL CONDEMNAT.

 No puch apartar
De mon pensament
Qu' aquest meu torment
May s'ha de acabar;

Puix ha de durar
Una eternitat.
℟. ¡Ay! ¡que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ Á MARIA SANTISSIMA.

¡O Divina Mare de mon Redemptor Jesus, jo interposo devant del Trono de vostra gracia las bellas prerrogativas que vos adornan de Mare de pietat y de misericordia que Vos tant apreciau, á fi de que per ellas me alcanseu de vostre divino Fill, (que algun dia ha de ser lo meu Jutge,) la gracia de no ser condemnat eternament en son divino tribunal, del modo que merexen los meus pecats. Si bè que tart, ja conech ara la gravedat de las mias ofensas, ja entench lo desordre mostruós que he comes, estimant mes las criaturas que á mon divino Criador; y preferint á èll, (que es mon Pare, mon Deu, y tot mon bè,) un vil interés, y un deleite de bestias. Conech tambè la justicia summa ab que serian castigadas per tota una eternitat las mias faltas; que tot axó merexen y encara molt mes, sent comesas per mi, á qui Deu per un efecte de la sua divina misericordia se ha dignat illuminar ab la llum de la fé. Ea donchs, ó divina advocada, aquexos ulls vostres tants misericordiosos gireulos Senyora envers aquest pobre desventurat pecador: no permetau que arribe á tanta desgracia de ser del número dels perduts sens remey per tota una eternitat. ¡Ay divina Mare! Y que pena