Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PER TOTS LOS DIAS

ANTES DE COMENSAR LA

MEDITACIÓ.


 Com vius Cristiá?
Sabent tant de cert,
Que lo infern obert
Per tragarte está!

Si paras allá,
Dirás desditxat:
℟. Ay que eternament
Estich condemnat!

Gran per cert y espantosa ha de ser la sorpresa, que en la hora de la sua mort esperimenta lo pecador adormit en lo pecat, al veurer que lo mateix es espirar, que ser arrebatada la sua anima dels dimonis y sepultada en lo profundo del infern. Apenas entra lo infelis en aquell lloch de torments, quina diferencia tan terriblement notable no esperimenta en la sua desventurada situació! Párat aqui anima cristiana, y entretente á meditar la sua sort tan desastrada, y la horrenda mudansa que presenta tot lo seu estat. Un instant antes se trobava en un llit de mes ó menos conveniencia, rodejat de amichs y parents que se condolian de las suas penas, y un instant despres en un llit de foch rodejat de dimonis, que lo atormentarán per tota una eternitat. Assi en lo mon acostan la candela á la boca del cos per saber si ha espirát, y en lo Infern acostan á la anima llamas de sofre ences per martirisarla. Assi lo cos encara calent, y allá la anima ja li apar que mil anys ha que pateix. Assi!