Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lo cos amortallát, y allá la anima amarrada ab cadenas de foch. Assi prevenint llum y dol per honrar al cos que ha de pudrirse, y allá prevenint penas y mes penas per la anima, que may han de acabarse. Assi convidant parents per assistir als funerals; y allá convocant dimonis per aumentar la ignominia. Assi los sacerdots pregant per son repós, y allá aquesta desesperantse entre renéchs y blasfemias. Assi cantant requiescat in pace, en pau descanse, y allá responent nulla est redemptio: per ella no hi ha remey. O diferencia espantosa!
 Y qui será lo desditxat que parará á tanta desgracia? Ay! Ay! que seré jo si moro en pecat mortal. Que dech pues fer per evitar tanta infelicitat? Practicar lo consell que dona S. Bernat de baxar moltas vegadas, vivint, ab la consideració en lo Infern, per no baxarhi despres de mort en la realitat. Descendant in infernum viventes, ne descendant morientes.

PER CANTAR AB ALTRE TO.

 Germá: si tu quant mórias
Vols al Infern no anar,
Deus tant tristas memorias
Mentres vius renovar:
Tu serás insensible,
Un tonto, un loco, un cego
Si un Infern tant terrible
Not' commou ara luego.
 Si vols vencer los vicis,
Quet' tenen dominát;
Recòrdat dels suplicis
Que passa l' condemnat:

Ell en va se lamenta
En lo abisme infernal:
Tu en son cap escarmenta
Mentre escarment te val.
 A ferho Deu te exorta,
Está á ton cor cridant;
¿No li obrirás la porta?
¿Tardarás un instant?
Si á sa veu not' rendías,
Germá, que avuy la sents,
Tal volta ho pagarias
Ab eterns torments.