Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



VEUS DEL CONDEMNAT,

 Pósat á pensar,
Que presó es aquesta
Tant trista y funesta,
Hont tot es penar;

Y aqui tinch de estar
Per sempre tancát:
℟. ¡Ay... que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ AL ETERN PARE.

¡O Pare celestial! ¡Que desventura seria la mia si tingues la desgracia de caurer en tan horrenda presó! ¡O miseria la mes gran haver de ser tancat ab aquells, que serian los meus majors enemichs! ¡Que desesperació no seria ja ara la mia en un lloch tan horrible, si luego quem' vas rebelar contra Vos, me haguesseu llevat la vida! ¡Ay Pare meu! Aqui conech bè la vostra misericordia infinita, y quant gran ha estat la mia malicia: no meresch anomenarme fill vostre; havent estat tanta la mia ingratitut. Confesso que á no haver estat sens limits la vostra bondat, havía ja de habitar la mia anima en aquell lloch de torments. ¡Ay Pare amorosissim! Perdoneume tots los meus pecats; encaraque mes en número que las estrellas del Cel, mes que las fullas dels arbres y que las arenas del mar; esperant en Vos, jo espero que mels perdonaréu, y que no seré confús per tota una eternitat. No, Pare clementissim, nom' llanseu á la presò del Infern, no, ó gran Deu de pietat; recordeuvos que sò obra de las vostras mans; que sò criat á vostra imatge y semblansa; y que sò redemit ab lo preu infinit de la sanch inestimable de vostre divino Fill. Salveu en mi lo que es vostre, y destruíu lo que es meu, que es la maldat. Concediume la gracia de que sapia abor-