Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Un llatí corromput.
 —¿Quán començá á parlarse 'l catalá?
 —Quan lo llatí dexá d' esserho per la massa de les populacions de la Europa occidental.
 —¿En lo catalá hi ha barreja d' altres llengues?
 —Sí; de llatí, grech, hebreu, gótich y árabe.
 —¿Quines son les predominants?
 —Lo llatí y lo gótich.
 —¿Lo catalá es dialecte solament?
 —De tal lo califican nostres adversaris, sens dupte per enveja, demostrant ab açó la seva ignorancia; puix si volen significar que es dialecte del llatí en igual cas se troban la llengua castellana, la italiana y altres; de lo contrari, no sabém pas de quina llengua puga ésser dialecte, puix com veurém, lo catalá fou perfecte y tingué una rica literatura abans que 'l castellá y l' italiá.
 —¿Mereix, donchs, lo nom de idioma?
 —Sí, certament; puix mentres les altres llengues germanes seves anavan perdent sa fisonomía á la altra part del Pirineu, ell, lo catalá, aná prenent carácter propi; y una parla que serveix pera tots los usos de una gran nacionalitat, com era la catalana en la edat mitja, mereix lo nom de idioma, devent per lo tant ésser anomenada per son verdader nom de llengua catalana com axís la calificaren Muntaner y tots los escriptors que vivían abans del sigle xvi.
 —¿No s' ha anomenat llemosina també á la llengua catalana?
 —Sí; peró fou sols quan era una matexa la llengua d' abdues vessants dels Pirineus; puix actual-