Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/12

—¿Quines son les obres dominants en exa literatura?
—Les que tenen per fí la vida real y tendexen á un resultat práctich; escrits histórichs, quadros de costums y divulgació de les ciencies.
—¿Porta algun altre carácter distintiu?
—Sí; la sinceritat y la bona fé en tots sos escrits.
—¿No hi ha també obres de pura ficció?
—Son rares, y en tot cas sempre están subgectes á les lleys de la semblança. En les especulacions de la inteligencia com en la práctica de la vida, domina la rahó.
—¿La literatura catalana ha sentit la influencia de alguna altra?
—Sí, principalment de la Provençal y de la italiana en una proporció més forta que les altres literatures de la Europa; peró per çó té son fons propi, independent de tota imitació estrangera y procedent directament del carácter nacional.
—¿Cóm pot, donchs, calificarse la literatura catalana?
—De viu resplandor de la historia de la civilisació de Catalunya; ó mellor, de manifestació de les vicissituts del esperit catalá.
—¿Pot fixarse son començament?
—Es impossible, com en totes les literatures, puix aleshores s' escriu poch y 's llegeix menos; sols hi ha sentiments y amor que s' espressan baix una forma harmoniosa; per çó en totes les literatures la poesía ha precedit á la prosa.
—¿La poesía no exerceix gran influencia en les costums?