Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aymador de les tradicions trovadoresques; no obstant los Jochs Florals, malgrat la protecció del Rey, no s'arrelaren, arrossegant una vida malaltissa y artificiosa, que sols tingué animació y moviment mentres durá la influencia del esmentat Marqués de Villena.
 —¿Lo rey Ferrán d'Antequera, de raça castellana, se mostrá favorable á la literatura catalana?
 —Moltíssim; puix ademés de protegir los Jochs Florals, en les Corts celebrades á Barcelona l' any 1413, proposá la traducció de les Constitucions al catalá.
 —¿Quí fou l' altre rey de raça castellana que protegí nostra literatura?
 —N' Alfons V lo Magnánim, qui constituhí á Nápols una cort de sabis, literats y poetes catalans, castellans é italians.
 —¿No hi hagué dos prínceps que conreuaren les lletres catalanes?
 —Sí; Cárles de Viana, tan ilustre per ses obres com per son infortuni, qui escrigué la Crónica dels reys d' Aragó y Navarra, una traducció d' Aristótil y algunes poesíes; y D. Ferrán d' Aragó, nebot de Ferrán lo Católich, qui escrigué en catalá la historia dels reys d' Aragó.
 —¿Qué juraven los Reys d'Aragó y sos successors los de Castella al sentarse al trono?
 —Conservar á Catalunya lo mateix llenguatge en los actes públichs, lo mateix estil en el despatx dels negocis, les matexes lleys y usos... etc.
 —¿Hi hagué alguna escepció respecte al ús del catalá?