Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Sí; per respecte á la costúm antiga y pera donar gust als qui havían contret l' hábit d' escriure en llatí, se permeté que les sentencies de la Real Audiencia poguessen redactarse en catalá ó be en llatí.
 —¿Quines son les obres més importants del sigle xv?
 —La crónica de Tomich, titulada Histories e conquestes del reyalme d' Aragó é principalment de Catalunya, que comença ab la creació; la de Turell, que comença en lo segle xii y acaba com la anterior, en lo regnat de N' Alfons V, son contemporani, titulada Recort historial; y los Feyts d' armes, de Boades.
 —¿Quins altres prosistes brillaren en aquell sigle?
 —Foren pochs, puix molts d' ells no feren més que traduhir; merexen no obstant especial esment, Manuel Diaz, que escrigué un Llibre de la menascalería, Fenollar y lo darrer rey catalá En Martí, quals escrits poden encara avuy servir de model respecte á son estil y estreta observancia de les regles gramaticals.
 —¿Y entre 'ls poetes?
 —Al costat de N' Alfons V brillaren per llurs cants Llorens Valla, Joan Ramon Ferrer, Jordi de Sant Jordi, poeta verament elegíach, Andreu Febrer, Lleonart de Sors y Ferrer, autor del Romans dels actes y coses que la armada del gran Soldà feu á Rodas; y molts d' altres qui han dexat en lo camí de les lletres la impresió inesborrable de son pás y que figuran en los Cançoners que 's guardan á Saragossa y París.
 —¿Ahon brillá principalment la poesía després de la mort de N' Alfons V?