Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/42

despert en las vulgaritats catalanas y la fama en Catalunya.
 —¿Quin acontexement polítich tingué lloch á principis del sigle xviii?
 —Lo seti y ruhina de Barcelona en 1714, final de aquella guerra de successió tan trascendental en que 'ls catalans lluytaren pera salvar ses llibertats.
 —¿Qué representa lo 1714 en la historia de la literatura catalana?
 —Lo mateix que 'l 1213 en la provençal; aquella s' esfondrá entre les runes de Barcelona vençuda y desaparegué casi del tot ab les llibertats patries.
 —¿Quina 'n fou la causa?
 —Lo despotisme de Felip V, qui no sols privá á Catalunya de sos privilegis, sinó que també prohibí absolutament la ensenyança en llengua catalana y l' ús de la matexa en los assumptos públichs; igual desgracia tingueren Valencia y lo Rosselló.
 —¿Fou oblidada del tot la llengua Catalana?
 —No, se conservá pera l' ús de tots los actes administratius dintre de respectables corporacions, com era entre altres lo Cabildo de la nostra Catedral; era també la llengua del comerç, y, malgrat los estorços del vencedor, la de la escola y la de la Esglesia, com ho proven lo gran nombre de llibres de mística y coleccions de goigs d' aquella época.
 —¿Quin es, donchs, l' estat de la literatura catalana en lo sigle xviii?
 —Ab prou feynes si se 'n parla. Alguns pochs escriptors intentaren donarli vida, mes ses veus se perdían en lo buyt de la soledat que á son en-