Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


torn se formava, limitantse sols á escrits y treballs modestos que no semblan destinats á més publicitat que á la del migrat horitzont d' algún centre literari.
 —¿Hi hagué, no obstant, alguns poetes dignes de esment?
 -Sí, los catalans fins entremitg dels grans contratemps han conservat sempre un gust particular per la poesía. Brillaren entre les sombres d' aquell sigle, Francisco Balist y Ferreras, autor de varies poesíes y de la Apología del idioma catalá; Agustí Eura, que escrigué la Descripció de la montanya del Canigó, l' Anatomía del cós humá y altres obres.
 —¿Y entre 'ls prosistes?
 —Serra y Postius, Bastero y una infinitat de frares que publicaren obres de mística y de moral en catalá.
 —¿No hi hagué altres escriptors durant aquella época?
 —Sí, ne tenim que son l' orgull de l' Estat Espanyol, peró escrigueren llurs obres en castellá.
 —¿Pots citarme 'n algun?
 —Feliu de la Penya, autor dels Anales de Cataluña; Masdeu, de la Historia de España y Capmany de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.
 —¿Que 'ls mogué á servirse del castellá?
 —Sens dupte la moda dominant y la esperança d' ésser més llegits.
 —¿Pots dirme algun fragment ab que 'm faça cárrech de la llengua d' aquella época?