Aquesta pàgina ha estat revisada.
—Los dos següents; lo primer es del sigle xvii y lo segon del xviii:
«Gaste qui de las flors de poesía
toyas vol consagrar als ulls que adora,
Del rich aljófar que plorá la aurora,
Cuand li convinga dir, que 's fa de dia.»
«Ja del bronse tronant la força activa,
Rompé de Bellaguarda la alta roca;
y rendida al foch que la sofoca
la guarnició s' entrega y 's fa cautiva.»
